El dia a dia a l’escola és una successió d’activitats ben diferents. Els
infants a aquestes edats tenen una gran necessitat de moviment que es respecta
en tot moment oferint diferents tipus de propostes. Però arriba un moment del
dia en què tot això canvia, i aquest moment és l’hora del dinar. Els infants
viuen aquesta estona de manera relaxada, tranquil·la i segura.
Durant tot aquest curs els infants del grup de mitjans han fet una gran
conquesta en la seva autonomia, que queda palesa en aquesta activitat que
requereix molta concentració i on es treballen tots els sentits i capacitats
d’aprenentatge.
Sempre és segueix el mateix ritual, que els nens i nenes coneixen
perfectament i això els permet anticipar-se
a tot el què passarà, oferint d’aquesta manera una seguretat a l’infant. Els
passos que seguim s’inicien durant la preparació prèvia al dinar i es segueixen
un cop hem acabat de menjar. Així doncs, els infants reparteixen els pitets als
seus companys, entrem el carro del dinar, entre tots parem la taula posant les
estovalles, repartim les culleres, el pa i finalment els plats amb el menjar.
Els infants col·laboren en tot moment i es senten partícips d’aquesta rutina
tan important i bàsica a les nostres vides. Sempre intentem que es sentin com a
casa, escoltats i respectats. Per això dividim als infants en grups de 6 com a
màxim per educadora, per tal de donar l’atenció adequada i necessària.
Cada avanç a la seva autonomia reforça la seva autoestima i confiança en si
mateix i en els altres. La coordinació oculo-manual que requereix que la
cullera arribi a la boca sense vessar la sopa, omplir el got amb l’aigua de les
ampolles petites, la capacitat de prensió per obrir la tapa del iogurt o inclús
per agafar aquell pèsol que no para de rodolar pel plat... El treball
cooperatiu a l’hora de realitzar les diferents tasques, respectant a la resta
de companys que també volen repartir el
pa, veure menjar als companys aliments que a casa no tastarien i això els anima a provar-los,
gaudint de diferents textures i sabors.
És en aquestes estones de tranquil·litat que s’inicien converses
improvisades que ens ajuden a conèixer millor als infants, perquè es senten
escoltats i confiats. Cada infant té un ritme diferent que es respecta de
manera individual.
Aquest ritual gairebé màgic conclou quan acabem de recollir la taula i els
infants es treuen el pitet. Llavors ja saben que el següent pas es rentar-se les mans i la
boca, així com eixugar-se amb la tovallola. Sorprèn molt la seva
responsabilitat quan confiés en ells i els deixes fer. A vegades s’equivocaran
o demanaran ajuda però això, entenem, que és un procés bàsic de l’aprenentatge
i que si no els deixem provar mai podran ser uns nens i nenes autònoms.
Bon inici de setmana!
Mireia i Yolanda