A aquestes alçades del curs
gairebé tots els infants es belluguen per l’escola com si fos casa seva.
Aprofitem aquest espai del blog per explicar-vos una cosa que va passar un
migdia de la setmana passada.
Alguns infants ja estaven
desperts després d’haver fet la migdiada i ja havien passat a l’estança de
l’Helena, on esperem que la resta d’infants es vagin despertant. En aquest
espai de temps, els infants juguen lliurement mentre les educadores aprofitem
per canviar-los el bolquer, recollir els llits... i sempre que podem seure per
observar-los i acompanyar-los en els seus aprenentatges. En un d’aquests moments uns
quants infants es van posar a fer una torre amb uns tubs de cartró dur, va ser
un moment d’aquells que a nosaltres com a educadores se’ns va posar la pell de gallina, pel fet de veure
com es van organitzar entre ells/es, respectant el torn per anar posant els
tubs un sobre de l’altre, fent-se mirades de complicitat quan aconseguien posar
un tub i que no caigués la torre...
Mentrestant la resta d’infants
que no participaven del joc activament sí que ho feien com a espectadors amb
gran interès. Va arribar un moment que cap dels infants arribaven a dalt de tot
per posar un altre tub. Lluny de donar-se per vençuts, van anar a buscar una
cadira per enfilar-se, van fer torns pujant a la cadira provant un i altre, van
canviar de tub per comprovar si amb un altre sí que arribaven. Finalment en un
d’aquests intents la torre va caure i un oooooh col·lectiu va omplir l’estança.
Però tot el camí que havien fet estava ple d’aprenentatges.
Un dia una companya i amiga ens
va regalar una galeta de la fira del llaminer de Vilanova del Vallès que deia “Ensenya’m a pensar, no a obeir!!!” de Joan
Turu. Aquesta frase va com anell al dit al que va passar aquest dia i al
que fem cada dia a la Baldufa. Aquesta entra la volem dedicar a aquesta
companya. Moltes gràcies per tot.
Helena i Carme.
