El nadó, des de ben petit,
expressa amb tot el seu comportament allò que experimenta quan l’adult que
s’ocupa d’ell li toca certes parts del cos, quan el belluga i l’agafa amb els
braços.
Amb moviments agradables,
fins i tot el nou-nat es relaxa quan es troba entre unes mans dolces que
l’agafen o l’aguanten. Si ens n’ocupem de manera agradable, si l’infant se sent
bé durant la neteja, el bany, mentre el vestim i despullem, es relaxa cada cop
més. Podem dir que el nadó es prepara per tal que l’adult l’agafi i, mentre el
desvesteix o el banya, relaxa el seu cos molt abans que l’adult el toqui. D’una
manera gairebé automàtica continua els moviments iniciats per l’adult.
Les experiències agradables
adquirides durant el temps passat junts enriqueixen i diversifiquen les
relacions de l’infant i l’adult: fan que les relacions esdevinguin cada cop més
estretes; mentre que les experiències desagradables inquieten el nadó, li creen
ansietat, i es torna desconfiat vers l’adult.
El benestar del nadó depèn,
abans que tot i en gran mesura, de l’adult, és a dir, de la manera com el toca.
Les educadores tenim cada dia
entre els nostres braços diversos nadons, els canviem, els banyem, els donem de
menjar, els posem al llit o en el lloc destinat a jugar. La manera de tractar
l’infant conté, per al nadó, nombroses informacions. Els moviments tendres i delicats
expressen atenció i interès, mentre que els gestos bruscs són senyal de
desatenció, d’indiferència o d’impaciència.
La mà de l’adult és doncs,
per al petit, una font important d’experiències. Aquestes experiències el condicionaran en el seu comportament, no només vers l'adult, sinò entre iguals (és a dir, amb els seus companys/es).
A mode de conclusió us adjuntem un vídeo per acomiadar-nos amb un somriure de cara al cap de setmana.
Bon cap de setmana.
Tatiana i Jenni
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada