Ara que arriba la setmana del Carnestoltes, us volem
deixar un article per la reflexió. L’article pertany a la Rosa Vidiella,
educadora especialitzada i pedagoga: forma part de l’Associació Pikler
Hengstenberg i ha estat formant a professorat durant anys.
Esperem que gaudiu d’aquest
article:
Els orígens religiosos han anat desapareixent, tal
com passa amb moltes altres festes, que es van transformant en el temps. El que
sí queda és la festa: la transgressió de les normes, el disfressar-se..., aspecte
del qual gaudeixen infants i adults.
A l’escola bressol, al tractar-se d’infants molt
petits, cal anar a poc a poc, com amb totes les altres propostes de la vida que
les nenes i els nens van vivint i aprenent.
Sovint ens avancem als processos naturals dels
infants, i els incloem en coses que pel
seu moment de comprensió del món els és difícil d’entendre i inclòs els poden
resultar impressions poc convenients. Aquests infants, en els seus tres primers
anys de vida estan construint la seva identitat personal i la percepció de la
dels altres. Es van reconeixent com a diferents i van establint les seves
relacions amb els altres infants i també amb els adults.
Sovint hem pogut sentir a les famílies explicant
anècdotes al voltant del reconeixement dels pares per part del seu fill/filla,
d’edat al voltant d’un any i mig, quan un pare s’ha tret la barba o quan una
mare s’ha canviat el color del cabell, etc.. Els seus infants els miren i
ploren, probablement confosos en el seu reconeixement, dubtant de si és la
persona assumida com de la seva confiança.
Observant aquestes situacions, ens adonem de com en
som d’egocèntrics els adults, vivint moltes vegades al marge de la comprensió
dels infants. I es que els nens i les nenes, abans de saber parlar, ens expliquen
prou be allò que senten (i els que no ho mostren plorant o bé amb cara
d’estranyesa, no vol dir que no els fem entrar en conflicte)
Les escoles bressol tenim l’oportunitat de què
famílies i mestres puguem aprendre a “escoltar” als infants, a observar la seva
forma de descobrir el mon que els envolta, i decidir quines respostes els podem
donar per a què el camí de l’aprenentatge de la vida sigui el millor.
A l’escola bressol som responsables en aprofundir com apropem la vida als infants, cosa que ens motiva a observar atentament les
criatures, a fer formació permanent, i molt especialment a reunir-nos per
analitzar les nostres observacions sobre com són els infants, com es
desenvolupen i quin és el nostre paper com a mestres. A més, quan podem fer
aquestes reflexions juntament amb les famílies, eixamplem el nostre coneixement
de com creixen i aprenen a entendre el
mon.
Sobre el Carnestoltes, la reflexió ens porta a què a
l’escola amb els infants fins passats els dos anys, podem jugar amb elements
de festa durant aquests dies, cosa que als seus ulls, lligarà amb el que la
majoria dels infants visquin en família i al carrer. Però el que vegin al
carrer, ho veuran amb els seus pares a prop, que els donaran la seguretat que
necessiten en moments d’incomprensió.
Amb els més grans, podem ampliar aquests jocs de
festa, però sempre en el marc de les propostes de l’escola, en el sentit de què
és l’infant qui tria allò amb que vol jugar, sense que es puguin sentir forçats
a fer “allò que toca”. >>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada