Durant aquestes
primeres setmanes del curs hem anat explicant diferents contes, però hi ha
hagut un que de moment ha agradat més que els altres: es tracta del conte
amb el títol “De què fa gust la lluna" de Michael Grejniec. El conte explica que
molts animals (tortuga, lleó, elefant, guineu...) volen saber de què té gust la
lluna però no arriben a agafar-la i entre tots fan una torre per poder
arribar-hi.
Quan
comences a explicar un conte nou a un grup d’infants, en aquest cas també nou,
no saps fins a quin punt comprenen i retenen la informació que van rebent, fins
que qualsevol dia, de cop a l’estança t’ho fan saber. Això és el que va passar un d’aquests dies a
l’escola i m’agradaria compartir-ho amb vosaltres:
Acabàvem d’entrar del jardí i amb un cd vell vaig projectar la llum del sol
que entrava per la finestra, el que en diem “fer la rateta”. La llum es va reflectir a la paret de l’estança i va
donar la casualitat que el dibuix semblava una lluna. Un dels infants que ho va
veure va dir als altres “mireu la lluna, com la
del conte, a la paret!” i la va assenyalar. Els companys/es van mirar i quan ho
van veure es van acostar i igual que en el conte van intentar agafar la lluna i a comentar tot de coses, “no arribem” “està molt amunt”...Un altre infant feia de
lleó que intentava agafar la lluna, com passa
en el conte. Va ser un d’aquells moments màgics que et regala aquesta professió i que per sort la Yolanda va poder enregistrar en aquesta fotografia.
-Carme i Yolanda-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada