L'HORA DEL DINAR

Ens agradaria compartir amb vosaltres unes imatges que reflexen els canvis que han anat sorgint a l’hora del dinar en el grup de mitjans.

És una satisfacció comprovar a diari com els infants van progressant en la seva autonomia i les educadores tenim la sort de comprovar-ho a l’escola. Un moment molt clar en el que ho podem veure és durant l’hora del dinar.

Els infants d’aquest grup a principi de curs es van iniciar menjant triturat a falda.

(Intentem que aquest moment sigui un moment tranquil i de contacte directe amb l’adult que l’acompanya, per poder així potenciar el vincle emocional entre l’adult i l’infant).

Quan l’infant es mostrava interessat en voler participar en el seu dinar, li anàvem oferint una cullera petita per que participés i, a la vegada, l’ajudàvem amb un altra cullera per acompanyar-lo durant tot el procés del menjar.

Poc a poc, i cada infant al seu ritme, van anar volent menjar sols/es, cada vegada necessitaven menys de la nostra ajuda.

(A vegades, coincidint amb el seu progrés en l’autonomia s’iniciaven també a menjar sencer. Segons les necessitats i desenvolupament de cada infant vam anar fent els canvis adients).

Cada cop van anar sent més autònoms, molts van aprendre a caminar i fins i tot ja eren capaços de seure sols en una cadira a taula. També bevien sols del got de vidre i va ser aleshores quan els vam anar incorporant a dinar a taula. Primer de manera individual, més tard compartint la taula amb un company que es trobava en moment evolutiu semblant.

Posteriorment, quan l’infant ja quasi no necessitava l’ajuda de l’educadora per poder dinar ja que controla de manera autònoma els estris que fem servir per menjar (la cullera, la forquilla, el got d’aigua...) van seure a taula en grup petit, entre 4 i 5 infants.

Ara, tant per dinar com per berenar, la majoria ens assentem junts a taula compartint l’estona de manera bastant autònoma.

D’aquesta manera hem aconseguit que l’atenció cap a l’infant fos el més individualitzada possible i acompanyar-los de manera individual en aquest procés tant important en el dia a dia dels nostres infants: l’hora de dinar. Creiem que adquirir i dominar els hàbits necessaris per compartir l’hora del dinar en gran grup necessita el seu procés i el seu temps, sense presses i donant a cada infant l’oportunitat de créixer i desenvolupar la seva autonomia al seu ritme; però sobretot els hi volem donar temps a que els infants interioritzin els seus aprenentatges de manera progressiva.

És un plaer veure com els infants van creixent i son capaços de ser cada dia més autònoms i que l’estona del dinar sigui un moment més per gaudir!

Volem donar les gràcies als pares i mares per confiar una vegada més amb nosaltres i participar també des de casa amb els seus fills/es per a què això fos possible.

Helena, Jeni i Tatiana