Des de principi de curs, hem
tingut a la nostra estança alguna caixa de cartró a l’abast dels infants. Ara
que els infants estan a l’escola com si fos casa seva, aquest material ha
esdevingut molt interessant i atractiu per a ells.
En aquesta edat en que el
llenguatge corporal és el protagonista, les caixes permeten als infants
enfilar-se, provar d’entrar i sortir, arrossegar-les, amagar-se, descansar,
proporcionar-los moments de relació... En definitiva, els permeten activar
totes les seves habilitats motrius d’una manera divertida, com si no
estiguessin treballant.
En diferents moments, una caixa
pot servir com a seient (com va fer la Mia), per jugar amb el animals o bé per
muntar una mini festa de pilotes com va fer el Jael.
També utilitzem les caixes per
fer propostes d’experimentació, com en aquesta ocasió amb el paper triturat.
A més a més de les caixes que
tenim sempre a l’estança, en alguna ocasió proposem el joc amb una caixa molt
més gran, augmentant encara més les possibilitats de joc. En aquesta ocasió la
caixa estava enganxada a la paret perquè no es tombés. I el que va passar va ser
molt curiós, sense dir-se res després d’una estona d’haver estat passant per
dins la caixa caminant, gatejant i rient, van començar a treure el celo que
l’enganxava a la paret per poder obrir i tancar les pestanyes de la caixa com
si fossin una porta. Es van organitzar per aconseguir el que volien i s’ ho van
passar genial.
Fins i tot quan la caixa es va
plegar perquè ja no estava enganxada a la paret, els va servir per allargar una
mica el joc i passar-hi per sobre (això sí, una mica estranyats del que havia
passat).
Una abraçada,
Carme i Yolanda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada