Tenim molt de gust de poder comptar amb l'ajuda de la Marta Seguí, que ens ha redactat aquest article molt interessant sobre els conflictes:
"Sóc directora de l’Escola Bressol Municipal La
Barqueta des de fa tres anys, però sobretot sóc mestra des de fa 10 anys, i
estar amb infants em fa aprendre cada dia, i admirar-los cada cop més. També
faig cursos de formació a diferents escoles, tot adaptant el temari segons les
necessitats de cadascun dels centres on vaig, m’apassiona parlar d’infants i
educació.
Em vaig fer mestra perquè m’encanten els
nens/es, però també perquè crec que l’educació és el que fa evolucionar un
país, i els infants són els adults que faran d’aquest, un món millor.
Des que el temps era temps, els conflictes
formen part de la vida dels animals, i més tard també de la vida dels humans. A
orient, normalment els conflictes són una cosa bona, una oportunitat de
millora. A occident veiem els conflictes encara de manera molt negativa, però
l’experiència ens ensenya que és el que ens fa créixer, evolucionar i aprendre
de determinades situacions.
Si nosaltres, com a adults, tenim conflictes
contínuament (conflictes interiors, amb la parella, amb els fills, amb els
amics, amb la família...) com pot ser que pretenguem que els infants no en
tinguin cap? Els conflictes formen part de la seva vida, tant com de la nostra,
i els ajuden a créixer igual que a nosaltres.
Des de la perspectiva de l’adult (amb
responsabilitats, problemes econòmics, de feina, organitzatius, familiars...)
veiem els problemes dels infants com tonteries, coses sense importància i per
això pretenem que es passin el més aviat possible, sense plorar, canviant de
tema i seguint endavant. Això què ensenya als nostres petits/es? Que els seus
problemes no són importants, que millor que no els exterioritzin i que facin
com si res.
Des de la perspectiva de l’infant, el món és
molt diferent, els seus problemes (no tenir una joguina, trobar a faltar la
mare i el pare, una caiguda al parc...) són molt importants, ells encara no
entenen les complicacions de la vida adulta, per tant els seus problemes són
els més greus que han viscut fins al moment, i hem d’ensenyar-los a donar-los
importància, els hem d’escoltar i sobretot acompanyar-los per a que puguin
resoldre’ls per si mateixos; però mai els hem d’ignorar ni treure’ls
importància.
També hi ha conflictes entre infants que
haurem de reconduir, que haurem d’acompanyar i que no només es basen en
culpabilitzar qui primer ha fet mal a l’altre, o castigar a la lleugera.
Els conflictes poden venir per vàries raons,
però mai podem parlar d’un infant
dolent, sinó que parlem d’infants que tenen conflictes interns, que no saben
expressar amb paraules, ja que el seu llenguatge és limitat encara, aquí és on
entra el nostre paper: l’adult ha d’interpretar per a poder posar paraules al
que l’infant està vivint, per tal d’ajudar-lo a resoldre el conflicte ell
mateix en situacions futures.
Algunes possibles raons que generen
conflictes:
-
Causes ambientals: temperatura, aspectes
organitzatius, aspectes espacials, temps...
-
Aspectes interns de l’infant: cansament,
aparició de les dents, naixement d’un germà/na, moment maduratiu,
territorialitat, falta d’empatia...
Moltes vegades es genera un conflicte per una
raó de les que hem esmentat, i no només en infants, sinó en adults. Qui no ha
estat mai de mal humor per la gana? O la son? Qui no està més susceptible quan no es troba bé? Qui no se
sent irritat quan fa molta calor o molt fred? Totes aquestes situacions també
les viuen els infants, i molt més intensament ja que ells no tenen filtres,
només expressen com se senten sense pensar si és políticament correcte o no.
Per tant, nosaltres també els hem d’acompanyar
en aquest aprenentatge.
Quan ens trobem dins d’un conflicte, ja sigui
infant-infant o adult-infant estaria bé tenir en compte les següents
indicacions:
-
Posar el límit pertinent a la situació que pertoca, hem d’estar seriosos i explicar que hi ha coses que no es poden fer
mai, i intentar ser coherents sempre amb les normes que posem.
-
Posar-nos a la pell de l’infant, empatitzar amb ell: hem d’intentar veure el món des de la seva perspectiva, està
comprovat que a l’inrevés no funciona ja que ells no tenen coneixement del món
adult.
-
No culpar-lo, jutjar-lo o humiliar-lo, això no
vol dir no posar límits, hem d’explicar que l’acte que han comès no està bé,
però no fer-los entendre que el problema són ells.
-
Buscar el per què, l’origen del conflicte,
així podrem entendre realment què hi ha darrera d’aquell acte i es podrà
solucionar millor la situació.
-
Acompanyar l’infant i donar-li una alternativa, si dos infants es barallen per una joguina, n’hem de buscar una igual
o semblant, si un nen crida la nostra atenció li hem de donar en un altre
moment que considerem oportú...és important que escoltem què ens diuen els
infants.
-
No tenir rancúnia o recordar els conflictes més tard, la seva ment no està preparada per a recordar tot el que passa en un
dia, i d’aquesta manera només fem que confondre’l, hem d’actuar durant el
conflicte.
-
Ser un model de comportament, no podem
pretendre que els nostres fills no peguin si nosaltres de vegades els peguem al
cul, no podem pretendre que no tractin malament als companys si nosaltres ens
tractem malament entre nosaltres...TOT el que fem és un model per als més
petits, tant si és bo com si és dolent.
En definitiva, hem de acompanyar de manera
activa els conflictes, no només dir NO o castigar, sinó buscar el per què de
les coses, reconduir la situació, buscar una alternativa i ajudar els nostres
futurs adults a entendre els seus propis conflictes i actuar-hi en
conseqüència. Hem de començar a educar infants crítics, madurs, resolutius i
preparats pel món que els espera"
Marta Seguí
.jpg)