COMIAT ANY 2014

Us volem mostrar aquest video per acomiadar quest any 2014, en el qual hem viscut moments màgics a l'escola i volem compartir amb tots/es vosaltres.

Gràcies,
L'equip de mestres

ELS CONFLICTES

Tenim molt de gust de poder comptar amb l'ajuda de la Marta Seguí, que ens ha redactat aquest article molt interessant sobre els conflictes:

"Sóc directora de l’Escola Bressol Municipal La Barqueta des de fa tres anys, però sobretot sóc mestra des de fa 10 anys, i estar amb infants em fa aprendre cada dia, i admirar-los cada cop més. També faig cursos de formació a diferents escoles, tot adaptant el temari segons les necessitats de cadascun dels centres on vaig, m’apassiona parlar d’infants i educació.

Em vaig fer mestra perquè m’encanten els nens/es, però també perquè crec que l’educació és el que fa evolucionar un país, i els infants són els adults que faran d’aquest, un món millor.

Des que el temps era temps, els conflictes formen part de la vida dels animals, i més tard també de la vida dels humans. A orient, normalment els conflictes són una cosa bona, una oportunitat de millora. A occident veiem els conflictes encara de manera molt negativa, però l’experiència ens ensenya que és el que ens fa créixer, evolucionar i aprendre de determinades situacions.

Si nosaltres, com a adults, tenim conflictes contínuament (conflictes interiors, amb la parella, amb els fills, amb els amics, amb la família...) com pot ser que pretenguem que els infants no en tinguin cap? Els conflictes formen part de la seva vida, tant com de la nostra, i els ajuden a créixer igual que a nosaltres.

Des de la perspectiva de l’adult (amb responsabilitats, problemes econòmics, de feina, organitzatius, familiars...) veiem els problemes dels infants com tonteries, coses sense importància i per això pretenem que es passin el més aviat possible, sense plorar, canviant de tema i seguint endavant. Això què ensenya als nostres petits/es? Que els seus problemes no són importants, que millor que no els exterioritzin i que facin com si res.

Des de la perspectiva de l’infant, el món és molt diferent, els seus problemes (no tenir una joguina, trobar a faltar la mare i el pare, una caiguda al parc...) són molt importants, ells encara no entenen les complicacions de la vida adulta, per tant els seus problemes són els més greus que han viscut fins al moment, i hem d’ensenyar-los a donar-los importància, els hem d’escoltar i sobretot acompanyar-los per a que puguin resoldre’ls per si mateixos; però mai els hem d’ignorar ni treure’ls importància.

També hi ha conflictes entre infants que haurem de reconduir, que haurem d’acompanyar i que no només es basen en culpabilitzar qui primer ha fet mal a l’altre, o castigar a la lleugera.

Els conflictes poden venir per vàries raons, però  mai podem parlar d’un infant dolent, sinó que parlem d’infants que tenen conflictes interns, que no saben expressar amb paraules, ja que el seu llenguatge és limitat encara, aquí és on entra el nostre paper: l’adult ha d’interpretar per a poder posar paraules al que l’infant està vivint, per tal d’ajudar-lo a resoldre el conflicte ell mateix en situacions futures.

Algunes possibles raons que generen conflictes:

-          Causes ambientals: temperatura, aspectes organitzatius, aspectes espacials, temps...

-          Aspectes interns de l’infant: cansament, aparició de les dents, naixement d’un germà/na, moment maduratiu, territorialitat, falta d’empatia...

Moltes vegades es genera un conflicte per una raó de les que hem esmentat, i no només en infants, sinó en adults. Qui no ha estat mai de mal humor per la gana? O la son? Qui no està  més susceptible quan no es troba bé? Qui no se sent irritat quan fa molta calor o molt fred? Totes aquestes situacions també les viuen els infants, i molt més intensament ja que ells no tenen filtres, només expressen com se senten sense pensar si és políticament correcte o no.

Per tant, nosaltres també els hem d’acompanyar en aquest aprenentatge.

Quan ens trobem dins d’un conflicte, ja sigui infant-infant o adult-infant estaria bé tenir en compte les següents indicacions:

-          Posar el límit pertinent a la situació que pertoca, hem d’estar seriosos i explicar que hi ha coses que no es poden fer mai, i intentar ser coherents sempre amb les normes que posem.

-          Posar-nos a la pell de l’infant, empatitzar amb ell: hem d’intentar veure el món des de la seva perspectiva, està comprovat que a l’inrevés no funciona ja que ells no tenen coneixement del món adult.

-          No culpar-lo, jutjar-lo o humiliar-lo, això no vol dir no posar límits, hem d’explicar que l’acte que han comès no està bé, però no fer-los entendre que el problema són ells.

-          Buscar el per què, l’origen del conflicte, així podrem entendre realment què hi ha darrera d’aquell acte i es podrà solucionar millor la situació.

-          Acompanyar l’infant i donar-li una alternativa, si dos infants es barallen per una joguina, n’hem de buscar una igual o semblant, si un nen crida la nostra atenció li hem de donar en un altre moment que considerem oportú...és important que escoltem què ens diuen els infants.

-          No tenir rancúnia o recordar els conflictes més tard, la seva ment no està preparada per a recordar tot el que passa en un dia, i d’aquesta manera només fem que confondre’l, hem d’actuar durant el conflicte.

-          Ser un model de comportament, no podem pretendre que els nostres fills no peguin si nosaltres de vegades els peguem al cul, no podem pretendre que no tractin malament als companys si nosaltres ens tractem malament entre nosaltres...TOT el que fem és un model per als més petits, tant si és bo com si és dolent.

En definitiva, hem de acompanyar de manera activa els conflictes, no només dir NO o castigar, sinó buscar el per què de les coses, reconduir la situació, buscar una alternativa i ajudar els nostres futurs adults a entendre els seus propis conflictes i actuar-hi en conseqüència. Hem de començar a educar infants crítics, madurs, resolutius i preparats pel món que els espera"

Marta Seguí

JOC LLIURE

Per l’infant el joc és el punt de partida per al desenvolupament dels seus aprenentatges. La línia metodològica que seguim a la Baldufa va molt encaminada en aquesta línia, és a dir, els infants trien a què volen jugar, amb qui volen jugar i quan volen jugar.

Mitjançant aquest joc ells i elles van descobrint el seu entorn, coneixent els companys/es, aprenent a compartir, a esperar, a concentrar-se en allò que estan fent...

Les mestres, per la nostra part hem d’adequar l’espai i proporcionar el material necessari per a què aquest joc lliure es desenvolupi correctament. I com ho fem? Intenten variar el material que reben els infants, per tal de que sigui atractiu i ric en les formes de presentació; d’aquesta manera el seu interès creix de forma considerable. L’adult ha de ser conscient de tots els processos pels quals passen els infants durant els primers anys de vida, els conegui i doni temps, espai, tranquil·litat i material adequat a cadascun dels infants.

Avui volem compartir amb vosaltres uns vídeos que hem pogut recollir d’aquests moments màgics que podem viure cada dia aquí a l’escola.

Esperem que gaudiu mirant-los.

El respecte a l’activitat autònoma de l’infant per part de l’adult suposa la capacitat d’observar l’infant i comprendre que tot allò que l’infant de manera autònoma en la seva activitat lliure ens pot servir de guia per saber què necessita fer. –Sonia Kliass

Carme i Mireia

Benvolgudes famílies!

A l' EBM La Baldufa intentem basar la nostra metodologia en els principis i estudis portats a terme a l'institut Emmi Pikler (més conegut com a Institut Lóczy) de Budapest.

El treball portat a terme a Lóczy es basa en aquest principis:

1. El respecte a la llibertat de moviment i la conquesta de l'autonomia de l'infant, com a motor del propi creixement.

2. Relació adult-nen. Es té molta cura de l’estabilitat i de la regularitat en la relació personal i en l’entorn dels petits, com a font de seguretat.

3. L'infant es veu com a protagonista bo i competent. No se'l compara amb cap altre. Créixer sense violència.

4. Cura atenta en el moment de les atencions quotidianes. Relació afectiva de qualitat.

Emmi Pikler creia que s’havia de respectar el ritme individual de cada individu i assegurar-li
totes les possibilitats de tenir iniciatives autònomes, de moviment lliure i de joc independent.(sense necessitat d’intervenció directa de l’adult).Vetllava per la salut física i psíquica dels nens/es, tenint en compte el moviment , l'aire lliure, l'alimentació...

"Las propias iniciativas crean en el niño ganas de aprender, son el camino de socialización de las relaciones y producen el sentimiento de ser persona".  Emmi Pikler.

A continuació us deixem un enllaç perquè pugueu cercar més informació sobre aquest tema i mirar una sèrie de vídeos que parlen sobre el moviment lliure, les atencions personalitzades,... esperem que us agradi i sigui del vostre interès.

Enllaç Interès sobre Lóczy

L'equip educatiu!

La nostra metodologia (EBM LA BALDUFA)

A la nostra escola considerem el joc com l’activitat pròpia de la infància i com la font d’aprenentatge per als infants. Considerem molt important poder crear condicions d’aprenentatge a través dels contextos i situacions educatives que es dissenyen, per aquest motiu presentem el joc dels infants com la nostra proposta pedagògica. Al llarg de la seva estada a l’escola, els infants troben moltes possibilitats de joc, de descoberta, d’experimentar, d’acció. Descobreixen el plaer que els hi proporciona el joc, cosa que afavoreix l’adquisició dels aprenentatges, com per exemple del llenguatge, tant tècnicament com a instrument de pensament i d’acció. Tot i que les educadores preparem l’espai amb diferents propostes d’experimentació és l’infant el que escull si vol participar o no i no els hi marquem cap objectiu a assolir, sinó que el que busquem és l’espontaneïtat de cada infant, la seva manera de fer, de descobrir....

Però també és molt important el paper de l’educadora, qui ha de preparar els espais segons les necessitats, sentiments i interessos dels infants i que aquests puguin despertar els seus coneixements, capacitats i possibilitats. I això és possible observant l’activitat espontània dels infants.

“Si el nen juga no és perquè sap que el joc li és útil, que el prepara per la vida; si juga és perquè li agrada, perquè és feliç; si juga és perquè a través del joc realitza els propis desitjos i aspiracions” - Anna Tardos (Directora de l’institut Emmi Pikler)

Dades d'interès:

Direcció: Carrer Xavier Montsalvatge s/n (Plaça Pau Casals), 08410 Vilanova del Vallès

Telèfon: 93 845 94 08

Correu electrònic: ebmlabaldufa@gmail.com

Blog: http://ebmlabaldufa.blogspot.com.es/

Revista: Fins ara, hem editat dues revistes a l'escola, que les podreu trobar a l'apartat revistes del nostre blog.