8 de febr. 2018

El migdia

A aquestes alçades del curs gairebé tots els infants es belluguen per l’escola com si fos casa seva. Aprofitem aquest espai del blog per explicar-vos una cosa que va passar un migdia de la setmana passada.
Alguns infants ja estaven desperts després d’haver fet la migdiada i ja havien passat a l’estança de l’Helena, on esperem que la resta d’infants es vagin despertant. En aquest espai de temps, els infants juguen lliurement mentre les educadores aprofitem per canviar-los el bolquer, recollir els llits... i sempre que podem seure per observar-los i acompanyar-los en els seus aprenentatges. En un d’aquests moments uns quants infants es van posar a fer una torre amb uns tubs de cartró dur, va ser un moment d’aquells que a nosaltres com a educadores se’ns va  posar la pell de gallina, pel fet de veure com es van organitzar entre ells/es, respectant el torn per anar posant els tubs un sobre de l’altre, fent-se mirades de complicitat quan aconseguien posar un tub i que no caigués la torre...


Mentrestant la resta d’infants que no participaven del joc activament sí que ho feien com a espectadors amb gran interès. Va arribar un moment que cap dels infants arribaven a dalt de tot per posar un altre tub. Lluny de donar-se per vençuts, van anar a buscar una cadira per enfilar-se, van fer torns pujant a la cadira provant un i altre, van canviar de tub per comprovar si amb un altre sí que arribaven. Finalment en un d’aquests intents la torre va caure i un oooooh col·lectiu va omplir l’estança. Però tot el camí que havien fet estava ple d’aprenentatges.


Un dia una companya i amiga ens va regalar una galeta de la fira del llaminer de Vilanova del Vallès que deia “Ensenya’m a pensar, no a obeir!!!” de Joan Turu. Aquesta frase va com anell al dit al que va passar aquest dia i al que fem cada dia a la Baldufa. Aquesta entra la volem dedicar a aquesta companya. Moltes gràcies per tot.

Helena i Carme.