Per un infant anar
per primer cop a l’escola bressol és un canvi molt important:
Un nou espai, noves
persones, noves rutines i sobre tot, diria que el més important és la separació
de la seva família. No és fàcil tampoc pels familiars i sabem que suposa un
gran esforç emocional.
L’experiència ens
diu que cada infant necessita el seu temps i la seva manera per adaptar-se a
tots aquests canvis. Uns entren a l’estança des del primer dia molt contents,
juguen i sembla que tot aquell entorn no sigui nou per ell, no estranyen i no
és fins uns dies després que comencen a plorar o a reclamar “la mama, el papa”.
D’altres, en canvi, necessiten tenir els pares a prop i no volen separar-se
d’ells ni un segon, uns es deixen consolar, d’altres necessiten distància per
pair-ho... L’educadora sempre esta al seu costat observant i respectant el seu
espai.
A vegades només el
fet de tenir un objecte portat de casa els dóna tranquil·litat i s’aferren a
ell per sentir-se més segurs.
Els vostres fills i
filles comencen a entendre que torneu a buscar-los, que estan a l’escola per passar-ho
bé, per jugar i fins i tot ja coneixen quasi tots els racons de l’escola. En
moltes ocasions observem que van a relaxar-se el racó tou de l’estança, o van
on estan els biberons de l’aigua per assenyalar que volen beure, van a buscar
la joguina que volen o s’amaguen el racó del “tat” provocant la nostra atenció.
Les educadores
també els coneixem millor i això ens dona més seguretat a l’hora de cobrir les
seves necessitats (son, ganes de xumet, set...).
Gràcies per la
vostra col·laboració en aquests primers dies, comprensió i confiança.
Fins la propera!
Helena
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada