26 de juny 2014

ELS CONFLICTES

Tenim molt de gust de poder comptar amb l'ajuda de la Marta Seguí, que ens ha redactat aquest article molt interessant sobre els conflictes:
"Sóc directora de l’Escola Bressol Municipal La Barqueta des de fa tres anys, però sobretot sóc mestra des de fa 10 anys, i estar amb infants em fa aprendre cada dia, i admirar-los cada cop més. També faig cursos de formació a diferents escoles, tot adaptant el temari segons les necessitats de cadascun dels centres on vaig, m’apassiona parlar d’infants i educació.
Em vaig fer mestra perquè m’encanten els nens/es, però també perquè crec que l’educació és el que fa evolucionar un país, i els infants són els adults que faran d’aquest, un món millor.
Des que el temps era temps, els conflictes formen part de la vida dels animals, i més tard també de la vida dels humans. A orient, normalment els conflictes són una cosa bona, una oportunitat de millora. A occident veiem els conflictes encara de manera molt negativa, però l’experiència ens ensenya que és el que ens fa créixer, evolucionar i aprendre de determinades situacions.
Si nosaltres, com a adults, tenim conflictes contínuament (conflictes interiors, amb la parella, amb els fills, amb els amics, amb la família...) com pot ser que pretenguem que els infants no en tinguin cap? Els conflictes formen part de la seva vida, tant com de la nostra, i els ajuden a créixer igual que a nosaltres.
Des de la perspectiva de l’adult (amb responsabilitats, problemes econòmics, de feina, organitzatius, familiars...) veiem els problemes dels infants com tonteries, coses sense importància i per això pretenem que es passin el més aviat possible, sense plorar, canviant de tema i seguint endavant. Això què ensenya als nostres petits/es? Que els seus problemes no són importants, que millor que no els exterioritzin i que facin com si res.
Des de la perspectiva de l’infant, el món és molt diferent, els seus problemes (no tenir una joguina, trobar a faltar la mare i el pare, una caiguda al parc...) són molt importants, ells encara no entenen les complicacions de la vida adulta, per tant els seus problemes són els més greus que han viscut fins al moment, i hem d’ensenyar-los a donar-los importància, els hem d’escoltar i sobretot acompanyar-los per a que puguin resoldre’ls per si mateixos; però mai els hem d’ignorar ni treure’ls importància.
També hi ha conflictes entre infants que haurem de reconduir, que haurem d’acompanyar i que no només es basen en culpabilitzar qui primer ha fet mal a l’altre, o castigar a la lleugera.
Els conflictes poden venir per vàries raons, però  mai podem parlar d’un infant dolent, sinó que parlem d’infants que tenen conflictes interns, que no saben expressar amb paraules, ja que el seu llenguatge és limitat encara, aquí és on entra el nostre paper: l’adult ha d’interpretar per a poder posar paraules al que l’infant està vivint, per tal d’ajudar-lo a resoldre el conflicte ell mateix en situacions futures.
Algunes possibles raons que generen conflictes:
-          Causes ambientals: temperatura, aspectes organitzatius, aspectes espacials, temps...
-          Aspectes interns de l’infant: cansament, aparició de les dents, naixement d’un germà/na, moment maduratiu, territorialitat, falta d’empatia...
Moltes vegades es genera un conflicte per una raó de les que hem esmentat, i no només en infants, sinó en adults. Qui no ha estat mai de mal humor per la gana? O la son? Qui no està  més susceptible quan no es troba bé? Qui no se sent irritat quan fa molta calor o molt fred? Totes aquestes situacions també les viuen els infants, i molt més intensament ja que ells no tenen filtres, només expressen com se senten sense pensar si és políticament correcte o no.
Per tant, nosaltres també els hem d’acompanyar en aquest aprenentatge.
Quan ens trobem dins d’un conflicte, ja sigui infant-infant o adult-infant estaria bé tenir en compte les següents indicacions:
-          Posar el límit pertinent a la situació que pertoca, hem d’estar seriosos i explicar que hi ha coses que no es poden fer mai, i intentar ser coherents sempre amb les normes que posem.
-          Posar-nos a la pell de l’infant, empatitzar amb ell: hem d’intentar veure el món des de la seva perspectiva, està comprovat que a l’inrevés no funciona ja que ells no tenen coneixement del món adult.
-          No culpar-lo, jutjar-lo o humiliar-lo, això no vol dir no posar límits, hem d’explicar que l’acte que han comès no està bé, però no fer-los entendre que el problema són ells.
-          Buscar el per què, l’origen del conflicte, així podrem entendre realment què hi ha darrera d’aquell acte i es podrà solucionar millor la situació.
-          Acompanyar l’infant i donar-li una alternativa, si dos infants es barallen per una joguina, n’hem de buscar una igual o semblant, si un nen crida la nostra atenció li hem de donar en un altre moment que considerem oportú...és important que escoltem què ens diuen els infants.
-          No tenir rancúnia o recordar els conflictes més tard, la seva ment no està preparada per a recordar tot el que passa en un dia, i d’aquesta manera només fem que confondre’l, hem d’actuar durant el conflicte.
-          Ser un model de comportament, no podem pretendre que els nostres fills no peguin si nosaltres de vegades els peguem al cul, no podem pretendre que no tractin malament als companys si nosaltres ens tractem malament entre nosaltres...TOT el que fem és un model per als més petits, tant si és bo com si és dolent.
En definitiva, hem de acompanyar de manera activa els conflictes, no només dir NO o castigar, sinó buscar el per què de les coses, reconduir la situació, buscar una alternativa i ajudar els nostres futurs adults a entendre els seus propis conflictes i actuar-hi en conseqüència. Hem de començar a educar infants crítics, madurs, resolutius i preparats pel món que els espera"
Marta Seguí