Durant aquesta etapa, els infants
encara tenen un joc molt individual (centrat en el seu propi jo), no saben i
generalment no volen compartir res amb els altres i molt menys encara tenir
empatia, és a dir, saber posar-se en el lloc dels altres. Però cada vegada més
sovint, al llarg del dia hi ha moments en que van interaccionant entre ells. A
vegades aquesta interacció és per agafar alguna cosa a un company/a, d’altres
per donar-li un xumet, en ocasions per expressar l’alegria quan algun infant
que dormia es desperta i d’altres per jugar al racó de l’amagatall.
Tenim la sort de cada dia poder
viure amb els vostres fills/es aquests moments i m’agradaria compartir-los amb
vosaltres a través d’aquest espai. Aquestes imatges no només reflecteixen
moments divertits, sinó que també mostren l’aprenentatge que els vostres
fills/es van fent, poc a poc van exterioritzant el que senten, van mesurant la
seva força i precisant els seus moviments, van aprenent a ser pacients; però
sobretot reflecteixen que no només és comunicació el llenguatge l’oral, sinó
que amb un gest o una mirada ho poden
dir tot. També m’agradaria compartir amb vosaltres un poema de Loris Malaguzzi
que va ser un pedagog italià i que es titula “Els cent llenguatges dels infants” i que reflecteix la necessitat
de no limitar les capacitats expressives dels infants.
Però el cent existeix
L’ infant
és fet de cent.
L’ infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent, sempre cent
maneres d’ escoltar
de sorprendre, d’ estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent maneres
de descobrir
cent maneres
d’ inventar
cent maneres
de somiar.
L’ infant té
cent llengües
( i encara cent, i cent, i cent)
però li'n roben noranta -nou.
L’ escola i la cultura
li separen el cap del cos.
Li diuen:
de pensar sense mans
de fer sense cap
d’ escoltar i de no parlar
de comprendre sense joia
d’ estimar i sorprendre’ s
només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen:
de descobrir el món que ja existeix
i de cent
li'n roben noranta - nou.
Li diuen
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.
Li diuen en definitiva
que el cent no existeix.
L’ infant diu:
Però el cent existeix.
Com sempre moltes gràcies per la vostra confiança i
desitjo que com nosaltres, gaudiu molt d’aquest petit recull d’aprenentatges.
Una abraçada,
Carme
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada